Viatge al centre de Romania: Piatra Caruliui, Korund. Novembre de 2007.

** Guillem Cabero Riera, Carles Martorell Gendra, Ramon Pou Sarreta, Jordi Baucells Colomer

 

Els protagonistes: esperant impacients abans d'emprendre el vol Barcelona-Bucharest

En Guillem, com sempre, amb una mà a cada ou: el document més oficial que portava era un full estripat i escrit amb llapis...


En Charlie, abans d'enlariar-nos.

Tot fent parada a la carretera, hi ha moltes botiguetes, forns de pa, de queviures: això sí que és petit comerç!

En Jordi, espectant, després de fer la primera dormida: per si de cas, la primera nit ja la varem fer en una pensio!

Però en Ramon és de son profund. Sort que en Jordi a les 6 del matí es posava les piles cada dia per llevar el personal.

I l'altre, encara pitjor!

Al matí, ens llevem, i el massís del Piatra Caruliui davant nostre, espectacular, és una muntanya de 2230 metres que s'enfila sobtadament des de la plana.

Imatge d'un dels indrets amb més densitat d'os bru d'Europa.

La part més escarpada de la muntanya, calcària, conté més de 400 coves on, evidentment, entren els ossos a passar l'hivern.


Un home repartia pa pels poblets i les masies de bon matí. I amb vehicle adaptat a la neu!

El bosc és majoritàriament mixt de Picea abies, Fagus sylvatica amb algun Betula pendula i Larix decidua.


El bestiar encara estava majoritàriament a la muntanya. Eren les primeres nevades del què deu ser un país fred, de grans nevades.

En alguns llocs hi havia canalitzacions d'aigua pel bestiar. En aquest país ho fan tot amb la fusta!

Comencem l'ascenció al refugi on dormirem: una cabanyeta de plàstic a 1700 metres d'alçada: i tot nevat!

Aquí n'hi ha un que les començava a passar magres...

És aquest, en Guillem, que va acabar els turrons dins el refugi. L'endemà al matí ja es recuperava.

En Guillem ja somreia de bon matí.

Hi ha hotelets, en la zona del Piatra Caerului, realment bonics, tots de fusta. Però estan pensats pels caçadors, tot està preparat per la caça, llàstima.


La gent tragina fusta amunt i avall amb els cavalls i el carro, l'eina bàsica per la gent.


Els pastors exploten els útlims brins d'herba enmig de la neu.


La unitat familiar romanesa: la caseta, la cabana i un petit tancat pel bestiar.

Els secadors de blat de moro són abundants, tots fets amb fusta. El blat de moro és un dels conreus més abundants de les planes romaneses.

Els pobles tenen portes de fusta molt ben treballades: a l'entrada de les cases i davant de les esglésies i cementiris.

Vàrem trobar una carbonera en ple funcionament. Tres persones vivien en una cabana de fusta i es dedicaven plenament a fer carbó. Com a Catalunya al segle XIX!

El rostre del carboner. La imatge parla per sí sola.


L'altre home, al veure'ns, va rebre'ns amb la cara "neta", li va sortir el color rosat de la pell, després de dies o setmanes de no rentar-se...

Aquí tenim els tres carboners, davant les piles de carbó que ja estava apunt per ensacar.

Imatge del producte que buscavem. Un teixit fet amb l'esca del bolet Fomes fomentarius.

Al poble de Korund, hi ha els únics artesans del món que treballen el bolet d'esca per fer-ne barrets, bolsos i altres objectes ornamentals.

Una amable família d'artesans ens va ensenyar tot el procés que fen per a moldejar l'esca. En Ramon emocionat!


Amb uns motlles de ferro, taller figuretes per decorar els barrets i altres objectes fets a mà amb Fomes fomentarius.

Imatge d'un dels molts pagesos que recollien el fenc dels prats de dall i el baixaven a les cabanes amb el cavall i el carro.


Un dels protagonistes del viatge: el bolet d'esca (Fomes fomentarius).

Romania és un país molt forestal. Varem quedar gratament sorpresos dels sistemes d'explotació que tenen. No varem veure desastres ecològics pel què fa a l'extracció abusiva de fusta.

La fageda és el bosc predominant. Romania és un dels grans exportadors de faig d'Europa.

Els cementiris són els típics de centreeuropa i l'Europa de l'est. Situats al terra i propo de l'església, al costat de les creus plantades hi ha sempre records per als difunts.


Ramon, esplèndit davant les grans pícees dels boscos de la comarca de l'Harghita.

Una imatge tètrica i a la vegada llastimosa: un gos mort després de ser degollat amb un filferro.

Picot cendrós (Picus canus)


La graula (Corvus frugileus) és un dels còrvids típics dels ambients agrícoles centreeuropeus.


Aquesta és la imatge del què hauria de ser la Plana de Vic: estols de còrvids enmig dels conreus de cereals. Però estem a Romania: gralles i graules.

Un pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula).

La cogullada vulgar (Galerida cristata), que es troba en aquest indret al mig dels pobles, com si fossin pardals.

Botxí europeu (Lanius excubitor). Varem poder observar molt bé diversos exemplars, molt pintats, de la subespècie nominal del botxí.

Aligot (Buteo buteo) en una valla de bestiar.

Els aligots hivernants són molt abundants a la plana romanesa.

En els boscos de la comarca de l'Harghita varem poder veure cabirols (Capreolus capreolus).

La mare cabirol i els dos jovenets, menjant en un rostoll de blat de moro.

Per acabar, el rastre de l'os, el principal motiu del viatge. Varem seguir rastres de 5 individus diferents però malauradament no ens varem trobar cara a cara amb el rei de la muntanya.

El cutxitril per excelència: era en un hotel teòricament de nivell, a la ciutat de Focsani!!


La despedida, a la sortida de l'Hotel els 4 magnífics. 6 dies intensos en un país magnífic. Tornarem!

© Jordi Baucells, Carles Mrtorell, Ramon Pou, Guillem Cabero
Pàgina actualitzada: 12/08/13