Somiedo_2006

Reserva Nacional de Caça de Somiedo (Astúries i Castella Lleó). Maig de 2006(**).

(**) Fotografies del viatge a la Reserva Nacional de Caça de Somiedo (Jordi Fàbrega, Joan Alàs, Gabriel Lampreave, Miquel Macias i Jordi Baucells).

Fent una espera d'ós a la reserva. La grandiositat del terreny, així com la presència de molta vegetació i molta roca, dificulta molt la detecció dels exemplars, que quan crien es refugien en els racons més inaccessibles.

"Amanecer en Somiedo". Està sortint el sol, i la segona espera d'ós del viatge ens prepara, si hi ha sort, per veure una ossa amb dos cries petites, que fa pocs dies els guardes de la reserva han detectat en una vessant de muntanya.

El guarda que ens acompanya, en Jesús, ja ha detectat lós, només uns deu minuts després d'iniciar l'espera. Des del racó on estem, veiem amb gran emoció com una ossa d'uns 170 Kg de pes surt de la cova que té excavada sota unes mates a la vessant de la muntanya que fa més pendent, amb els seus dos petits, que encara no tenen ni un mes de vida.

Mentre observem els moviments de l'ossa, podem també veure algunes de les espècies típiques de la reserva, en plena època de reproducció. A la fotografia una piula dels arbres (Anthus trivialis).

Les "chozas" de Somiedo són edificacions, presents en altres indrets de la serralada asturiana, que tenen funcions d'emmagatzematge de farratges i d'allotjament dels pastors. Destaca la teulada, feta amb branques de ginestes i ginestells, en forma de capes que aïlles de l'aigua i del fred.

Un grup de cabanyes ben conservades vora el Port de Somiedo. Tot i que els pastors ja no hi fan vida tot l'any, moltes d'elles les conserven, amb finalitats ramaderes i turístiques.

La gran quantitat d'orquídies present en les zones de prat ens mostren que en aquest indret es porta a terme una ramaderia extensiva, compatible amb la flora i la fauna pròpies de muntanya.

Només en una zona d'uns 300 metres quadrats vora el punt d'observació de l'ós, varem poder veure set espècies d'orquídies pròpies dels prats de muntanya: Orquis militaris, Dactylorhiza sambucina, Orquis palustris, Orquis morio, Nigritella nigra, Orchis spp., Aceras antropophorum.

Les múrgules (en aquest cas Morchella rotunda) són bolets propis de la primavera. Juntament amb el moixernó de primavera o "perretxico" (Calocybe gambosa) són molt apreciats per la gastronomia local, que n'elabora múltiples plats. Concretament a Somiedo aquests dies es venien els moixernons a 80 Euros el quilo.

Els expedicionaris: d'esquerra a dreta Joan Alàs, Jesús (el guarda de Somiedo que ens va tractar de forma excel·lent) Jordi Fàbrega, Gabriel Lampreave, Miquel Macias i a sota Jordi Baucells.

Una de les tres espècies de sargantanes de muntanya: Podarcis bocagei en un prat del Port de Somiedo.

Els nombrosos fòssils presents a la reserva són un atractiu important, tan turístic com científic. S'han fet molts treballs i estudis geològics a Somiedo.

La sargantana muntanyenca Lacerta monticola és la més abundant en roquissars, murs de pedra i troncs morts en zones de prats de muntanya. Aquesta sargantada, en aquesta zona i a la Serra de Gredos, és present també en la forma verda.

La caça segueix essent, per desgràcia, el principal atractiu de la reserva, i també la seva principal font d'ingressos. Es donen permissos per la caça del senglar, cabirol, cèrvol, isard i llop. És increïble que encara es caci el llop amb tota impunitat i sense uns plans de gestió ben fets per a l'espècie.

Ós a la vista! La ossa amb els petits ja ha sortit de la cova. Varem poder fer unes fotografies directament amb la camera digital i el "cata". Tot i estar molt allunyat (1 Km), la observació va ser molt bona, de més d'una hora i mitja.

Surt el sol i va avançant pel vessant de la muntanya on hi ha la ossa. Amb els prismàtics i els "catas" podem veure com s'alimenta e els prats i com passeja amb els dos petits, que s'enfilen als arbres i juguen contínuament..

A la tarda-vespre, fent una espera de llop a la part alta de la reserva de Somiedo. En aquest lloc no varem poder veure cap exemplar de llop, però dos dies més tard ens esperava la reserva de la Sierra de la Culebra, a Zamora.... on hi ha varis punts on poder observar amb més probabilitat d'èxit aquesta espècie.

Excrements de llop amb pèl de porc senglar. A la reserva, i segons les observacions dels guardes, el llop depreda sovint el senglar. Els excrements, de mides importants, es diferencien dels de gos per la gran quantitat de pèl que tenen i per les dimensions.

Estem mesurant una petjada de llop adult, de grans dimensions. La forma allargada, tan de la petjada sencera com dels coixinets de les potes del davant, permeten diferenciar el gos del llop. En aquest cas la llargada total de la petja demostra que l'exemplar és adult i gros.

Imatge de la petjada del llop, amb una moneda de 0,20 Euro per comparar mides. La petjada és força recent, de dos o tres dies com a màxim.

Imatge d'una de les valls més importants de la reserva, i l'indret amb més densitat de llop de la zona. Els llops es poden observar a la part alta (colls i carenes) i a la nit campegen per tota la reserva..

Asfodel iniciant la floració. Aquesta planta és molt abundant en les zones obertes amb prats, roquissars i tarteres a la part alta de Somiedo.

Un llac d'alta muntanya a Somiedo. Es poden apreciar les zones amb tarteres, roquissars i cingleres, on hi ha presència d'ermini. Al llac, granota roja Rana temporaria i una de les espècies d'amfibis emblemàtiques de la reserva, el tritó alpí Triturus alpestris .

Els ratres de les galeries excavades just sota la capa de neu hivernal ens delaten algunes espècies de micromamífers quan aquesta neu marxa a la primavera, primcipalment Microtus agrestis i Microtus nivalis. Aquests micromamfífers són la base de l'alimentació de molts depredadors de muntanya, com la guineu i l'ermini, i fins i tot el llop.

Imatge d'un tritó alpí Triturus alpestris vora un petit llac de muntanya a Somiedo. El mes de maig és el mes de la reproducció per aquesta espècie, que apareix a l'aigua clara de llacs, rierols i basses d'alta muntanya.

Les gencianes, juntament amb les orquídies de muntanya i els asfodels, són les flors més abundants que varem trobar en el recorregut pals prats culminals de la reserva .

El passerell comú Carduelis cannabina cria a les zones de prat amb matolls de les muntanyes de Somiedo. A la fotografia podem veure el mascle amb plomatge nupcial (dreta) i la femella (esquerra)

El safrà de muntanya, una de les flors més boniques de les muntanyes de Somiedo.