Culebra_2006

Reserva Nacional de Caça de la Sierra de la Culebra (Zamora). Maig de 2006(**).

(**) Fotografies del viatge a la Reserva Nacional de la Culebra (Jordi Fàbrega, Joan Alàs, Gabriel Lampreave, Miquel Macias i Jordi Baucells).

Els plans que envolten la Sierra de la Culebra són un dels espais bons per a la observació del llop a la Peínsula Ibèrica. Les plantacions de pins, sovint Pinus sylvestris o Pinus nigra, de grans extensions i molt brutes, són un refugi pels grups de llops de la reserva. A la fotografia fent una espera de llop.

Mapa de les zones protegides de la província de Zamora. La Sierra de la Culebra, proposada per fer-la Parc Natural, és actualment una reserva nacional de caça (marcada en verd al mapa). Una vegada més, tristement, la caça torna a ser la principal font d'ingressos i per tant la principal activitat de la zona.

La primavera ens ensenyava el millor de la Sierra: brolles de brucs i ginestells, amb roures dispersos, tot florit. A la fotografia una bona zona de pas de grups de llop.

Un escarabat del gènere Meloe, probablement Meloe proscarabeus, o escarabat butllofer, típic de zones obertes amb prats, mata baixa. És indicador del bon estat de les brolles. A la fotografia una femella, de grans dimensions. El mascle és molt més petit.

Interor d'una plantació de Pinus nigra a la Sierra de la Culebra. És en aquests llocs on els llops es reprodueixen. Al capvespre, els grups surten de les pinedes per campejar pels conreus i brolles i caçar cèrvols, senglans, cabirols, llebres....

Fent l'espera de llop a la matinada. Les instruccions del guarda, en Carlos, que ens va tractar com senyors i ens va explicar al màxim detall la gestió que fan de l'espècie, ens indicaven que els llops sortirien de la pineda per travessar els camps i brolles i seria llavors quan podriem fer les observacions.

Un camí al costat d'un tallafocs. Un dels millors punts per veure travessar els llops: els "cortafuegos", segons els guardes de la reserva.

Imatge de la brolla de bruc i roures, amb pins dispersos, fruit dels nombrosos incendis que hi ha a la Sierra. Només amb el què portem d'any porten gairebé 1000 hectàrees cremades!!.

Els expedicionaris: d'esquerra a dreta: Joan Alàs, Jordi Baucells, Miquel Macias, Jordi Fàbrega i Gabriel Lampreave. En Gabriel, com gairebé tots els dies, va ser el que va rastrejar amb més intensitat. El seus coneixement extraordinaris sobre el llop ens varen servir per fer la majoria de les observacions. Gabriel, ets incansable!!

El trist resultat de les propspeccions de les carreteres de la zona: molts exemplars de llop ibèric moren cada any atropellats a les carreteres. Els guardes guarden les pells al centre d'informació de La Culebra. Si més no serveiran per fer alguns estudis de morfologia de l'espècie..

Un trist trofeu de llop, probablement caçat per algun senyor o senyora de capital que ha pagat una quantiosa dinerada per abatre l'animal. Els guardes ens varen manifestar que els costa acompanyar caçadors a matar llops, però que la llei ho permet i han de donar cada any una sèrie de permisos.

Primera observació de Canis lupus signatus: el llop ibèric. Un exemplar subadult surt de la pineda per menjar en un lloc on hi han deixat un burro mort. El podem observar uns cinc minuts i finalment torna a amagar-se dins de l'espessor dels pins Tot i que és molt lluny, directament amb el cata podem prendre testimoni de la nostra primera observació del rei de la Culebra!.

Entrada d'un edifici històric d'un valor cultural inqüestionable. El "Cortello dos lobos", una construcció feta pels habitants de la sierra per capturar llops. Consisteix en un cercle emmurallat on a l'interior fa una bòveda perquè el llop, a l'entrar, ja no pugui sortir més.

Imatge de l'interior del Cortello on es veu bé la bòveda que fa l'interior, per evitar que els llops s'escapin.

En Gabriel ens mostra l'alçada de la paret del Cortello en el seu interior. Fixeu-vos les lloses de la part alta, col·locades de forma que surten més que la resta de les pedres del mur.

Esquema que mostra una planta i un alçat del Cortello dos lobos. Fixeu-vos en l'estratègic disseny d'una part del mur, que queda a peu pla perquè el llop pugui saltar dins del mur encerclat.

Interior del Cortello dos lobos. Dins hi col·lococaven una o dues ovelles lligades i els llops entraven a la trampa saltant pel lloc on el mur queda arran de terra, per la part externa del cercle. Una trampa mortal. Quan un pagès trobava un llop dins el Cortello, avisava a tots els homes del poble que pujaven a la trampa amb pals, forques i aixades per matar-lo. Una vegada mort, el passejaven per tots els pobles de la comarca en senyal de victòria. Era una victòria més sobre el gran enemic.

La mirada penetrant i, evidentment, inoblidable. La cinquena observació de llop de la sortida va ser, des del cotxe, i a les 10:00h del matí, fet molt inusual.

Imatge de l'exemplar dins una zona de brolla de bruc i bruguerola. Tranquil però a l'espectativa dels nostres moviments.

Sense paraules: el llop ens va creuar la carretera a uns 30 m d'on estavem nosaltres. Amb l'objectiu de 600mm, no el vàrem perdonar. Després de fer-nos una mirada fixa i imponent, es va amagar lentament dins dels pins.

Llop ibèric, abans d'amagar-se dins dels pins i deixar-nos el millor record de la Sierra de la Culebra. Tan de bo els plans de gestió, programes de conservació i cinegètics permetin fer compatible el llop, enemic històric de l'home rural, amb les activitats de la nostra societat moderna.

Agraïm molt sicerament el tracte rebut pels guardes i tot el personal de la reserva de la Sierra de la Culebra, que ens varen acompanyar als millors racons d'aquest emblemàtic indret.