Andújar

Parc Natural de la Serra d'Andújar. Jaén. Febrer de 2005 i Abril de 2006 (**).

(**) Fotografies dels viatges a Andújar dels mesos de febrer de 2005 (Marina Alsina, Abert Castells, Jordi Fàbrega i Jordi Baucells) i abril de 2006 (Jordi Camprodon, Miquel Macias, Jordi Fàbrega, Paco Fernández i Jordi Baucells).

Cruixidell (Miliaria calandra) sobre un arbust en un espai agrícola del Parc Natural de la Serra d'Andújar.

El conill (Oryctolagus cuniculus) és la base tròfica de moltes espècies del bosc mediterrani, especialment el linx ibèric il'àguila imperial ibèrica.

Cèrvol femella en unes pastures a la devesa andalusa. Aquest ungulat és molt abundant al Parc i és la peça més important del negoci cinegètic d'Andalusia, juntament amb la daina (Dama dama) i el mufló (Ovis musimon).

La daina (Dama dama) a la devesa d'alzines. En aquest cas una parella d'exemplars adults.

Voltor comú (Gyps fulvus), un dels rapinyaires comuns al Parc, carronyaire que s'alimenta de cèrvols, daines, xais o cabres que queden mortes al camp.

Un grup d'orenetes cuablanques agafant fang per fer els nius. No fa pas una setmana que han arribat de les terres africanes i ja han començat l'activitat reproductora.

El voltor negre (Aegypius monachus), una de les espècies emblemàtiques del parc, on hi ha una colònia de cria d'unes 10 parelles.

El bon estat dels espais agrícoles i de la devesa permet que hi visquin una abundant població de grill cadell (Grillotalpa grillotalpa), espècie que es detecta pel seu cant, molt fort i agu, emès de nit.

El riu Jándula presenta una fauna abundant de vertebrats, entre els que hi ha la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

Les ovelles de raça "segureña" són les pròpies de la zona. Tot i això, de raça pura en queden molt pocs ramats. Concretament aquest, i segons el mateix pastor, ja correspon a exemplars d'aquesta raça però amb cert grau de creuament amb races més productives.

Oreneta cuarogenca (Hirundo daurica), fotografiada en una branca morta en un marge del riu Jándula.

El gripau comú (Bufo bufo) estava en ple cicle reproductiu, concretament la majoria de bassals estacionals i basses estaven plenes de capgrossos d'aquesta espècie i del gripau corredor (Bufo calamita).

El rei del Parc Natural de la Serra d'Andújar: el linx ibèric (Lynx pardellus) en plena carrera.

Exemplar adult de linx ibèric fent guàrdia a la tarda, en ple parc de la serra d'Andújar.

Una espècie emblemàtica de la fauna meditarrània, el cucut reial (Clamator glandarius).

La perdiu roja (Alectoris rufa) és juntament amb el conill la base tròfica de molts depredadors. Aquests dies de principis d'abril estaven iniciant els cants i els aparellaments.

Botxí (Lanius meridionalis) parat en un pal de telèfon. En els ambients més oberts del Parc, brolles i aones de conreu o pastures, és un nidificant comú.

Els cinc protegonistes del viatge del 3,4 i 5 d'abril a Andújar. De dreta a esquerra: Jordi Camprodon, Jordi Baucells, Miquel Macias, Jordi Fàbrega i Paco Fernández.

La Marina Alsina i en Jordi Fàbrega observant un adult de linx ibèric a la nit amb el "cata". Febrer de 2005.

Actuacions dins del projecte de protecció del linx per a afavorir la reproducció del conill.

Detall de l'entrada del majano artificial. Dins de la pila hi posen uns palets, coberts de terra i de vegetació, als quals es pot accedir per part dels conills per aquests tubs de PVC.

Per aquí ha passat, no fa gaires hores, un adult de linx ibèric i ha capturat un conill. El rastre clar de la pell sencera del conill i els budells, el delata.

Excrements de linx ibèric en un lloc estratègic on els adults marquen territori.

Aspecte general d'un territori ocupat per una parella de linx ibèric, on es poden veure els típics blocs de granit i la brolla de Cistus ladanifer, amb la pineda de pi blanc al fons.

Gairebé tota la població de linx salvatge es controla amb trampes fotogràfiques com la de la foto, on periòdicament s'enregistren imatges dels exemplars adults per poder-los estudiar.

Rastre recent de linx on espot apreciar un munt de fanal sec que tapa una presa, en aquest cas un conill adult sencer, acabat de matar.

Garsa blava (Cianopica cyana), un dels còrvids emblemàtic del sud peninsular, molt abundant a la serra d'Andújar.

La Marina al Bar de Los Pinos, ensenyant el què probablement és el panell amb més notícies de linx del món!! Febrer 2005.

La part més pelada de la serra, amb roquissars, mata baixa i l'ermita de la Virgen de la Cabeza al fons, al turó. Aquest santuari és la màxima expressió de la devoció dels andalusos i és la protectora del caçador.

Vigileu, linx a la vista!!. Els atropellaments encara són la causa major de les morts d'exemplars adult a la serra.

Un grup nombrós de tortuga de rierol (Mauremys leprosa), senyal clar de l'abundància de fauna fluvial al Jándula. En aquest mateix indret és fàcil veure la llúdriga.