El xot (Otus scops)

Adult de xot (Otus scops). Taradell, maig de 2006.

 
Descripció de l'espècie
El xot és el més petit dels nostres rapinyaires nocturns. És de coloracions grises, tot i que hi ha dues formes de color: la grisa i la marró. El plomatge és tot tacat de blanc i té els ulls grocs, amb dues "orelles" (plomalls) al cap.
Indrets on es pot observar
El xot és estival a la comarca d'Osona, i per tant li podem detectar des del mes d'abril fins l'octubre, que marxa cap a terres africanes. És present a la major part del territori osonenc, preferint clarament les terres baixes de la Plana de Vic i l'altiplà del Lluçanès. Prefereix viure en espais agrícoles amb marges arbrats, bosquines i vores de bosc, parcs i jardins i boscos de ribera. A Osona el podem sentir fàcilment els mesos de primavera i estiu vora Sant Marc (Calldetenes).
Estatus, conservació i gestió

Es tracta d'una espècie força sensible a les pràctiques agrícoles, l'ús de plaguicides i pesticides, intensificació dels conreus i manteniment d'erms, fenassars, marges i deveses. A la comarca sembla estar en un lent procés de davallada de les sevse poblacions, igual com està passant a tot el continent europeu. La protecció dels espais agrícoles i el manteniment d'arbres vells per a la cria són elements importants a considerar per a la seva conservació.

Altres aspectes d'interès

A Osona s'estan fent importants estudis de la biologia d'aquesta espècie, com ara estudis sanguinis, d'alimentació, de reproducció i de fenologia de migració. És important també les actuacions que s'estan fent per afavorir la cria del xot instal·lant caixes-niu per a aquesta espècie (a la foto un adult dins la caixa).

© Jordi Baucells , 2007
© Jordi Baucells (totes les fotografies i textos)
Pàgina actualitzada: 28/08/07