Xoriguer (Falco tinnunculus) en posició de caça, fent "l'aleta". Juny 2003.

 
Descripció de l'espècie
Aquest petit falcó es diferencia fàcilment dels altres per les seves coloracions marrons clares. El mascle, que apareix a la fotografia, té el cap gris i una franja negra al final de la cua. La femella és tota ella de color marró tacada de fosc. Es pot confondre fàcilment amb el xoriguer petit (Falco naumanni), que no és present a Osona de forma regular, perquè té les parts superiors tacades, mentre que el xoriguer petit les té llises.
Indrets on es pot observar
A tota la comarca d'Osona, preferentment en les zones de cingle (època de cria) i esglésies, masies velles i riquissars. A l'hivern present a totes les àrees de conreus de cereals, prats i pastures de la Plana de Vic, Lluçanès i Collsacabra. Un lloc òptim per a la seva observació és als plans del Pradell (Gurb) a l'hivern i als cingles de Santa Cecília de Voltregà, a la primavera i a l'estiu.
Estatus, conservació i gestió

El xoriguer ha augmentat les seves poblacions els últims anys. Unes bones pràctiques agrícoles l'afavoreixen. En general és una espècie de rapinyaire que es troba en bon estat de conservació. S'ha adaptat força bé a canvis d'usos del sòl, tot i que l'avenç de la superfície forestal va en detriment dels hàbitats favorables per a aquesta espècie. Ocupa amb facilitat les caixes-niu, que recomanem col·locar en indrets inaccessibles per evitar la depredació i l'espoliació dels nius.

Altres aspectes d'interès

Depredador incansable de ratolins, talpons i mussaranyes, el xoriguer és sens dubte un dels ocells rapinyaires més beneficiosos per l'agricultura.

© Jordi Baucells , 2007
© Jordi Baucells (totes les fotografies i textos)
Pàgina actualitzada: 28/08/07