La gralla (Corvus monedula), a les portes de l'extinció a Osona .

La gralla, un dels ocells més emblemàtics dels espais agrícoles europeus, està apunt d'extinguir-se a la comarca d'Osona. A principis del segle XX, aquest ocell era comú en tots els ambients agrícoles osonencs, essent, per exemple, present en gran nombre en els cingles de Sau i Callsacabra. Sembla ser, tot i que no hi ha dades que ho verifiquin, que va ser durant la segona meitat del segle XX quan es va produir la davallada més important de l'espècie, degut bàsicament a la modernització i intensificació de les activitats agrícoles. Els censos de l'any 1983 fets pels naturalistes osonencs indicaven que encara quedaven a la Plana de Vic i al Lluçanès més de 450 gralles, repartides en més de vint colònies de reproducció. Al 2005, a la Plana de Vic no queden més de 10 gralles, en una única colònia molt petita de cria. Tots els altres nuclis de reproducció s'han anat perdent poc a poc.

Un factor que sembla realment crític per a la conservació d'aquesta espècie és la presència de prats de pastura extensius, conreats i pasturats per bestiar boví o vacú. Aquest fet és encara present a la plana empordanesa, on la gralla encara sobreviu, tot i estar en regressió.

Adult de gralla (Corvus monedula) en un mur de pedra. Maig 1997.

Ambients agrícoles de la Plana de Vic que, fins a principis dels anys noranta, eren adequats per a la presència de la gralla. Amb camps grans de cereals, presència de masies, petits cingles o torres d'electricitat, esglésies i campanars o altres indrets bons per a la reproducció.

© Jordi Baucells , 2006
© Jordi Baucells (textos i fotografies)
Pàgina actualitzada: 28/8/07