Fitxa Lepus europaeus

La llebre (Lepus europaeus), la gran desconeguda.


Descripció de l'espècie	La llebre és un mamífer del grup dels lagomorfs, molt propera al conill (Oryctolagus cunniculus). A la península ibèrica n'hi viuen dues espècies, la llebre europea (Lepus europaeus) i la llebre meridional (Lepus granatensis). A la comarca d'Osona hi viu la llebre europea, esxpècie que es troba per pràcticament tot el territori comarcal però normalment dispera i en poc nombre. L'estat de les seves poblacions a Osona no es coneix encara prou bé.
Indrets on es pot observar	Podem veure la llebre a qualsevol indret d'Osona, però és especialment present en els hàbitats agrícoles en mosaic de les vores de la Plana de Vic i del Lluçanès, on abundin les bosquines o masses forestals grans però no massa espesses. Evita les grans extensions forestals molt tancades i abruptes de les Guilleries i també evita les zones de conreus intensius del mig de la Plana de Vic, on és present però en molt poc nombre. A la muntanya, assoleix alçades notables, i se la troba al pre-pirineu osonecs i al Montseny fins a altures superiors als 1400 m. Per veure la llebre recomanem excursions al Montseny, en els límits de l'alzinar i els prats de muntanya, a una alçada de 1200-1400m. També al Lluçanès, al municipi de Santa Eulàlia de Puigoriol, en ambients agrícoles de secà envoltats de petits boscos.
Estatus, conservació i gestió Foto: Rastres de llebre a la neu (Taradell, 2001)	La gestió cinegètica, una gestió forestal sostenible i una agricultura extensiva ben portada són els factors clau per a mantenir i augmentar la població de llebre. Aquest mamífre, que havia estat abundant a les Guilleries i al Montseny, ha defugit de les grans masses forestals que actualment són molt espesses i tancades. Una caça exagerada també en fa disminuir els efectius, però actualment a Osona no sembla haver molta pressió cinegètica sobre la llebre, ja que es troba molt dispersa i no hi ha massa caçadors que s'hagin especialitzat en aquesta peça. El factor més important és la gestió forestal i agrícola, que ha de potenciar la presència de deveses, boscos esclarissats, bosquines, marges arbrats, terressos i codines amb vegetació baixa i herbassars, adequats per a la reproducció de la llebre. Els naturalistes recullen dades de l'espècie censant rastres en camins, erms i descampats: excrements, petjades i observacions d'individus directament. A la foto, un mascle de llebre adult abatut al Lluçanès en una jornada de caça del senglar (Perafita, 2002).
Altres aspectes d'interès	El Grup de Naturalistes d'Osona, recull informació de forma continuada dels vertebrats, invertebrats i flora de la comarca, especialment les espècies de major interès, com ara la llebre. Si en disposeu d'informació, podeu comunicar-ho a les adreces de correu d'aquesta pàgina web, a la del GNO o al fòrum del GNO.