Fitxa Felis sylvestris

Felis sylvestris

Un exemplar adult de gat salvatge o gat fer (Felis sylvestris), descansant en una clariana de bosc .


Descripció de l'espècie	El gat salvatge és un dels carnívors més corpulents de les nostres terres. Depredador nat, és àgil i a la vegada molt més robust que un get domèstic, amb el pèl de colors grisosos, el morro rosat i la cua barrada de fosc. Habita ambients forestals i semiforestals, des dels indrets més salvatges de les Guilleries i el Collsacabra fins el Lluçanès, Moianès i Pre-Pirineu osonenc.
Indrets on es pot observar	Es tracta d'una espècie realment difícil de detectar, fins i tot amb els rastres, ja que els gats salvatges tenen territoris grans i no és gens fàcil trobar les zones on deixen els excrements o petjades. La manera més freqüent de fer una observació és a la matinada en una pista forestal. Per tant, hem de voltar pel bosc de matinada, fins 2-3 hores després de fer-se clar, i estar molt de sort per veure'l. Un indret recomanat per provar de veure el gat fer és el Coll de Bracons, a Sant Pere de Torelló.
Estatus, conservació i gestió	A la fotografia, es pot veure un gat fer mascle que va ser trobat atropellat en una zona forestal d'Osona, el mes d'octubre d'enguany. Les carreteres són, sens dubte una de les amenaces per a aquesta espècie, que passa desapercebuda fins i tot per les persones que es mouen més pel bosc i viuen a pagès. Els exemplars vistos a Osona, com el de la fotografia, a vegades mostren alguns caràcters que fan pensar en un cert grau d'hibridació amb gats domèstics. Però el nivell de creuament amb el gat domèstic és inferior el que es podria pensar, en la majoria dels casos. La gestió forestal sostenible i el manteniment de la vida i activitat humana al bosc facilita hàbitats favorables i menjar pel gat salvatge. Com moltes altres espècies forestals, l'excessiu abandonament de la vida al camp i al bosc, que provoca una homogeneïtzació del paisatge i una excessiva forestació, disminueixen el potencial d'ocupació per part d'aquest gat i la seva densitat disminueix. Tot i això, el respecte que hi ha actualment per les antigament anomenades "alimanyes" (gats salvatges, fagines, guineus, mosteles, etc.), que es caçaven amb tota mena de trampes i verins, permet que aquestes bèsties estiguin més presents. Gràcies a en Sebastià i la Begoña de Can Miqueló, de Sant Martí de Centelles, que vàren ser les persones que ens van informar de la troballa.
Altres aspectes d'interès	El Grup de Naturalistes d'Osona, recull informació de forma continuada dels vertebrats, invertebrats i flora de la comarca, especialment les espècies de major interès, com ara és el gat salvatge. Si en disposeu d'informació, podeu comunicar-ho a les adreces de correu d'aquesta pàgina web, a la del GNO o al fòrum del GNO..