
Bosc-illa de pi pinyer (Pinus pinea) enmig dels conreus de la Plana de Vic. Mas Serí de Gurb. Juliol 2003.
Descripció del lloc |
La Plana de Vic, en la part central del municipi de Gurb, és un mosaic de conreus de cereals i faratges amb petits boscos, de roure martinenc (Quercus humilis) i pi pinyer (Pinus pinea). La carretera C-17 al seu pas per Gurb i Masies de Voltregà és la infraestructura més important i la que més impacte té sobre la fauna d'aquesta zona. D'un valor ecològic importantíssim, en aquests ecosistemes agrícoles hi viuen un munt d'espècies de fauna i flora que sovint es refugien en aquests petits boscos i a les codines i terrers amb plantes aromètiques que hi ha vora els conreus. |
|---|---|
Accés
|
S'accedeix a la zona per la carretera C-17 venint de Vic en direcció Ripoll. S'ha de sortir a la sortida que indica Santa Cecília de Voltregà i deixar el cotxe vora la rotonda que es troba just sortir de la carretera principal. Es poden fer excursions per l'espai agrícola a banda i banda de la carretera C-17. |
Hàbitats més representatius |
Conreus de cereals d'hivern, farratges, girasol, blat de moro, alternats amb bosquines de roure martinenc (Quercus humilis) i amb petites zones ermes amb espígol (Lavandula rotundifolia), argelagues i arç blanc (Crataegus monogyna). Hi ha alguns boscos illa de pi pinyer (Pinus pinea), com el que ens ensenya la fotografia, de molt interès per algunes espècies d'ocells, com ara el mussol banyut (Asio otus) i el falcó mostatxut (Falco subbuteo). |
Espècies de vertebrats més interessants |
En alguns petits punts d'aigua, sigui fixes (bassetes) o estacionals s'hi troba el gripau corredor (Bufo calamita) i la granota verda (Rana perezi). El llargandaix ocel·lat (Timon lepidus) troba en els terressos més secs i en els marges amb alguna pedra grossa un hàbitat òptim. ambé trobem sargantana ibèrica (Lacerta hispanica) vora els murs de pedra i vora les cases de pagès i les granges. Els ocells d'espais oberts, com ara la cogullada (Galerida cristata), el cruixidell (Miliaria calandra), la guatlla (Coturnix coturnix) són comuns en les zones de conreus, com també el bitxac comú (Saxicola torquatus). Els rapinyaires més representatius són el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó mostatxut (Falco subbuteo), el mussol comú (Athene noctua) i el mussol banyut (Asio otus), entre d'altres. Els mamífres típics són la guineu (Vulpes vulpes) i la mostela (Mustela nivalis), prou escassa actualment degut als atropellaments, impacte d'infraestructures i absència de refugis adequats en els marges. L'eriçó (Erinaceus europaeus) potser és l'espècie de mamífer agrícola més en perill actualment a la Plana. |
Espècies de flora més interessants |
|
Altres aspectes d'interès |
Algunes cabanyes i pous ens permetran recollir egragòpiles d'òliba, mussol o xoriguer, sota de les bigues de fusta on es paren a dormir o a descansar. Podem arribar-nos a l'ermita de Palou, veure la masia de l'Arumí de Palou. Si caminem uns 30 minuts direcció Torelló, ens trobarem el curs del Ter, a l'alçada de Masies de Voltregà, des d'on podrem observar espècies aquàtiques. |