El grup dels ortòpters és un grup nombrós quant a espècies, però no pas tan nombrós ni molt menys com els lepidòpters (papallones) o els coleòpters (escarabats). Es diferencien per les mandíbules, la forma del cap i del tòrax i per les potes del darrere, sovint molt valentes i adaptades al salt.

La seva morfologia varia molt, tan pel què fa a les proporcions de les potes i el cos, com en el color, com en els hàbitats i alimentació. Però la majoria de les espècies són molt terrestres i habiten els prats, herbassars, terressos amb mata baixa, etc.. Són herbíbors. Els més coneguts, com el de la foto, són els "saltamartins" o "saltimbanquis", representats per un munt d'espècies que viuen en espais oberts.

La bona qualitat dels prats, l'ús racional dels productes químics per a l'agricultura, i les bones pràctiques agrícoles afavoreixen la diversitat i la quantitat d'ortòpters, que són la base de l'alimentació de moltes espècies de vertebrats, com ara el xot (Otus scops), el xoriguer petit (Falco naummani ) o la perdiu roja (Alectoris rufa).

Estatus, conservació i gestió

Quan parlem de gestió i conservació d'un grup tan ampli d'invertebrats hem de comentar especialment dues coses: la protecció dels hàbitats sensibles i que puguin estar amenaçats i les pràctiques agrícoles i forestals sostenibles, que no agredeixin excessivament els ecosistemes i que permetin el desenvolupament de les comunitats faunístiques en totes les seves dimensions, incloses les comunitats d'invetebrats.

S'ha comprovat que la perdiu xerra (Perdix perdix), espècie que està en un estat de conservació no massa bo a Catalunya i que no és present a Osona, depèn en bona part de la disponibilitat d'aliment (bàsicament ortòpters) en els prats de muntanya. I que la manca d'aliment degut a un ús intensiu dels prats de muntanya, o a una aplicació abusiva de fems i purins en els prats d'herba, perjudica seriosament la reproducció d'aquesta espècie.

A la Plana de Vic, els pagesos diuen sense dubtes: "absn sí que n'hi havia, de llagostes", referint-se clarament a la davallada importantíssima que aquest grup d'insectes ha patit a les zones agrícoles i zones obertes de muntanya mitjana. La perdiu roja, abans, era abundant a tota la Plana de Vic i era típic que nidifiqués en els terressos i herbassars on eren abundants les llagostes i saltamartins.

El grill cadell (Grillotalpa grillotalpa) és un ortòpter que actualment es troba en estat crític (en greu perill de desaparèixer) a la nostra comarca.