Fitxa Gryllotalpa gryllotalpa

El grill cadell (Gryllotalpa gryllotalpa) a la comarca d'Osona .

Poques espècies d'insectes són tan representatives de l'agricultura extensiva i tradicional com el grill cadell (Grillotalpa grillotalpa). Anomenat "riquidell" a la Plana de Vic, és un insecte de grans dimensions (assoleix els 6-7 cm de llargària), no volador, de colors marronosos clars i amb una morfologia molt adaptada a l'excavació de galeries. Pertany a l'ordre dels ortòpters. Destaquen les potes del davant molt desenvolupades i reforçades en forma de pala excavadora.
El grill cadell o riquidell, com li deien abans, era abundant sobretot en camps de patates o trepadella. El seu cant, molt fort i agut, es deixa sentir de nit. El mascle adult excava una galeria que pot fer varis metres de llargada i canta a l'entrada d'aquesta galeria. Per això és difícil veure'l, els pagesos el coneixien perquè sortien gran quantitat de riquidells quan llauraven o estripaven els camps, o cavaven les patates. Anormalment eren font de conflicte perquè feien malbé gran quantitat de patates. Encara ara a Itàlia, en les zones del país on encara es practica l'agricultura tradicional, aquest insecte es combat amb mètodes ecològics sense utilitzar insecticides nocius per l'ecosistema.	A Osona, era abundant fins als anys vuitanta a tota la Plana de Vic i al Lluçanès, i estava clarament lligat als hàbitats agrícoles. S'associaven riquidells i cogullades, mosteles o guatlles, espècies molt pròpies de la vida del pagès. Alguns anys, segurament coincidint amb algunes condicions climàtiques o de gran producció agrícola, els riquidells eren molt abundant i esdevenien gairebé una plaga. Els pagesos llavors deien que malmetien els conreus.

	A la fotografia de l'esquerra es pot veure la morfologia de les extremitats anteriors del grill cadell, perfectament adaptades a l'excavació i comparables al talp (Talpa europaea), del que n'ha tret part del nom científic. Els exemplars adults surten a la nit a alimentar-se, i rarament veurem exemplars com aquest a ple dia. És possible a vegades trobar-ne sota alguna pedra de grans dimensions situada vora un conreu o un erm.
(Esquema estret de http://www.geocities.com/brisbane_grasshoppers/MoleCricket.htm).	El grill cadell, tal i com es pot veure en l'esquema de l'esquerra, emet el seu cant en una posició estratègica per a aprofitar tres cavitats de ressonància. És per això que si ens podem acostar a ell mentre canta, a la nit i amb molt de silenci, ens farà mal a les orelles de la potència que té el so del seu cant. Per una banda frega les ales a la paret especialment dissenyada de la segona cavitat del cau, el so després ressona, primer a la cavitat de dins i després a la caixa de ressonància externa, emetent així un so exterior amb la màxima potència.
A la Plana de Vic actualment aquesta espècie és molt rara. En les zones on l'espai agrícola i les pràctiques agrícoles s'han intensificat no hi ha lloc per a aquesta espècie. En les àrees on es manté un mosaic de conreus, marges, herbassars, codines, erms i bosquines, és encara possible poder escoltar el seu cant a la nit. Desconeixem la seva situació al Lluçanès, on probablement es mantingui en algunes zones, especialment del Lluçanès sud, tocant al Bages, on hi ha més conreus. A la Plana de Vic, per exemple, hem pogut comprovar que es manté més en zones semi-forestals properes a la Plana, als municipis de Taradell, Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugència de Berga, que no pas més al mig de la Plana, on s'han destruit més marges, codines i zones entre conreus que li servien de refugi.
"Els sorollistes més famosos del cinema, llavors, eren els tres germans Mansoi, els quals eren capaços d'emetre qualsevol so, des de la segadora-batedora fins al grill cadell. " Stefano Benni ; 'El bar sota la mar'