Fitxa Graellsia isabellae

La papallona Isabel·la (Graellsia isabellae). Seva. Maig de 2007.


	Sens dubte ens trobem aquesta vegada amb una de les meravelles dels nostres boscos, la papallona isabel·la. Pròpia dels boscos de pi roig (*Pinus sylvestris) i de pinassa (Pinus nigra*), ocupa principalment els boscos de la Catalunya central, pre-pirineu i vessants nord del Montseny, i les serres dels ports de Beseit. Fora de Catalunya viu a les serres del centre de la península. El seu descobridor, Graells, va dedicar el seu nom científic a la reina Isabel II. Admirada i perseguida pels amants de l'entomologia i els col·leccionistes d'arreu del món, la isabel·la és una espècie que té una distribució força petita, ja que a part de la península ibèrica es troba en ens pocs llocs de centreuropa. A casa nostra és una espècie que té unes poblacions sanes i ben conservades en els indrets on s'ha fet una gestió forestal correcta, sense tal·les abusives ni excessos en l'aplicació de pesticides.
Estatus, conservació i gestió	La conservació d'awuesta espècie està lligada amb la conservació de les comunitats d'invertebrats de la pineda de pi roig. Especialment importants són dos factors: la gestió forestal (planificació de les explotacions, bona execució dels plans tècnics forestals) i l'aplicació de plaguicides contra l'eruga de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) i altres plagues que afecten a la pineda de pi roig i de pinassa.
Indrets on la podem observar	És molt difícil poder observar un exemplar adult d'aquesta espècie si no es practiquen mètodes d'atracció especialitzats. Però si tenim sort, en masos, granges o fins i tot enmig dels pobles propers a les masses forestals de pi es poden veure alguns exemplars principalment durant els mesos de maig i juny, que és quan tenen la temporada de vol. Llocs adequats són el nucli de cases de Sora, Montesquiu o Sant Bartomeu del Grau.