ELS BOSCOS OSONENCS - HÀBITATS D'INTERÈS -


LA FAGEDA

La fageda és ben representada a la nostra comarca. Dominada pel faig (Fagus sylvatica) tal i com diu el seu nom, aquest bosc caducifoli ocupa les parts més humides d'Osona, i amb un marcat caràcter eurosiberià. Podem trobar fagedes al Montseny, Collsacabra i Guilleries, Pre-Pirineu i de forma molt aïllada als vessants de pponent de la Plana de Vic, al sud de la comarca, als municipis de Tona i Muntanyola. (Foto: Fageda a Sant Pere de Torelló, a la tardor © JBC).

 

>> Mapa forestal d'Osona

>> Banc de fotografies

>> Espècies en perill

>> Instruments de gestió i protecció

 


LA ROUREDA

La roureda de roure martinenc (Quercus humilis) és sens dubte el bosc representatiu de la Plana de Vic. Antigament havia ocupat la major part de la superfície de la Plana, abans que la deforestació amb finalitats agrícoles la convertís en la plana fèrtil que és actualment. Actualment a la Plana de Vic queden molt pocs exemples de rouredes madures, com la del Llopart, a Sant Julià de Vilatorta, la del Cantarell, a Calldetenes, la de Collsuspina o la de Salou, a Tavèrnoles. Als voltants de la plana, com es pot veure en aquesta fotografia, hi ha pinedes de pi roig que progressivament i degut a la manca de gestió i aprofitament forestal, es tornen a convertir en les rouredes que antigament havien estat. Fotografia d'una roureda a Múnter (© JBC).

   

 


L'ALZINAR

Bona part de la comarcad'Osona és ocupada per l'alzinar muntanyenc. En tots els indrets que envolten la Plana de Vic per sobre la línia d'influència de la inversió tèrmica (aproximadament la línia dels 600m), que siguin assolellats hi ha alzinar. Al Montseny, a les vessants solelles hi ha alzinar. Sovint indrets amb poc sòl i força roca nua (foto) les alzines conviuen amb boixos i ginebrons. Les sequeres dels últims anys han fet molt de mal als boscos en aquest tipus d'indrets, com la vessant sud de la Serra de Bellmunt. A Osona les alzines conviuen sovint de forma mixta amb la pineda de pi roig, la roureda i fins i tot amb la pineda de pi pinyer.

Foto de l'alzinar en una zona rocosa de la riera de Les Gorgues (©JBC).

   

 


LA PINEDA DE PI BLANC

El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie forestal clarament termòfil·la que a la major part d'Osona no hi té lloc, doncs les temperatures mínimes són massa baixes. Si ens fixem amb les vessants més assolellades de les carenes que envolten la Plana per seu cantó de llevant, trobem aquesta espècie de forma molt escassa i puntual, només en els llocs més pelats i assolellats. Però a la meitat de ponent de la comarca la pineda de pi blanc és molt més present, a partir de Sant Bartomeu i cap a tot el Lluçanès. Ja al sud del Lluçanès, a Oristà i Sant Feliu Sasserra, hi ha grans extensions de pi blanc.

Foto de detall d'un pi blanc a Perafita (©JBC).

   

 


L'EUCALIPTAR

Per sort Osona es va escapar de la invasió de les plantacions d'eucaliptus que sobretot durant els anys setanta es varen realitzar per tota la península ibèrica. Al Pla de Mondois, sobre el pantà de Susqueda, se'n va plantar un bosc que fa unes 50 Ha, malgrat la oposició de la població s'Osona, que es va manifestar clarament en contra de portar aquesta espècies que, una vegada d'instaura en un lloc, acidifica el terreny i fa difícil el creixement d'altres tipus de plantes. A la fotografia podem veure aquest bosc, l'únic que hi ha a Osona. Foto del bosc d'eucaliptus del pla de Mondois (© JBC).

   


EL BOSC MIXT DE ROURE I PI ROIG

Tot i que a la fotografia no s'il·lustra un bosc mixt, sinó un marge arbrat de roure martinenc daavant de la pineda de pi roig, sovint els pins es troben alternats amb roure degut a una transformació progressiva de la pineda de pi roig en roureda. La pineda és a la major part d'Osona un bosc secondari, aparegut arrel de la gestió forestal, i que actualment està en fase de recuperació a la roureda primària. Moltes obagues on històricament es treien molt bons pins rojalets (pi roig), en els municipis de Taradell, Seva, Sant Julià de Vilatorta i Viladrau, actualment es veu clarament la progressió dels roures. Foto d'un marge arbrat amb roure martinenc davant una obaga de pi roig, a Montesquiu (©JBC).

   


LA PINEDA DE PI PINYER

Osona no és pas país de pi pinyer (Pinus pinea), ja que a tota la costa catalana és on aquesta espècie es desenvolupa arreu, però sí que trobem tota una àmplia zona, silícica i amb terrenys sorencs, que va des de Taradell a Vilanova de Sau, on els pins pinyers fan autèntics boscos, sovint alternats amb alzina (Quercus ilex), arboç (Arbutus unedo) i bruc (Erica arborea i Erica multiflora). La foto correspon a la zona cremada de Taradell, on es varen cremar àmplies zones on hi havia molt de pi pinyer i alguns dels exemplars més grans varen sobreviure a la tragèdia. Hi ha, a l'hivern, molta gent que va darrera les pinyes, doncs els últims anys han anat a preus considerables. Massa sovint aquesta gent recull els fruits il·legalment, sense permís dels propietaris. La normativa vigent obliga a treure's una llicència específica i a sol·licitar una autorització dels propietari de la finca.
Foto d'uns exemplars grans de pi pinyer a Taradell (©JBC).

 

   


LA CASTANYEDA

Els castanyers (Castanea sativa) han estat des de fa centenars d'anys plantats a la comarca, sobretot al Montseny i a les Guilleries, on el sòl sorrenc i la pluviometria els és favorable. Aquest arbre es reconeix fàcilment per la seva fulla caduca, gran i dentada. La castanya, és un dels fruits del bosc per excel·lència. En algunes àrees de la mediterrània, com per exemple a Còrsega, hi ha indrets on l'home viu pràcticament del castanyer i en fa múltiples productes, tan del seu fruit com de la seva fusta. A la comarca trobem castanyedes extenses a Mondois, Sau, Susqueda, Espinelves, Viladrau i de forma molt aïllada a Taradell i Tavèrnoles. A les Guilleries el castanyer és explotat des de temps històrics, se'n produïen les conegudes aspes. Al Montseny, hi ha castanyedes amb arbres tan grans que fan fins a deu metres de perímetre, on fins i tot hi vibia gent dins la seva soca.

Foto d'una castanyeda jove a Viladrau (©JBC).

   


LES POLLANCREDES I ALTRES PLANTACIONS D'ARBRES

El pollancre és el més comú exemple de plantacions comercials d'abres sense estructura de bosc. Osona no és pas una comarca productora de pollancres, com ho és la Selva o El Gironès, però sí que molts propietaris han plantat històricament pollancres en torrents i vora rieres, així com en àrees semiinundables o dins l'àrea d'influència de les lleres del Ter, Gurri o Sorreigs. Encara que pugui semblar que aquestes plantacions no tenen cap importància ecològica, no és pas veritat, el fet de deixar estaques de pollancre mortes, o grans arbres en alguns indrets que no s'han tallat, afavoreix espècies d'ocells i insectes. És especialment important l'efecte d'aquestes plantacions sobre l'expansió del picot garser petit (Dendrocopos minor), ocells que ha colonitzat recentment (en els darrers deu anys), gairebé la meitat de Catalunya, habitant fonamentalment plantacions de pollancres i boscos de ribera. A Osona els propietaris no exploten gairebé gens les pollancredes, degut al baix preu de la fusta. Això ha fet que en mantinguessin més plantacions velles interessants pels picots. Tot i això, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha publicat unes recomanacions per tallar plantacions de pollancres i afectar al mínim les poblacions de picots. Foto d'una plantació de pollancres a la ribera del Ter, a Torelló (©JBC).

   


EL BOSC DE PINASSA

La pinassa (Pinus nigra), és més pròpia dels boscos de la Catalunya més interior, en el Solsonès i Berguedà. A Osona hi ha molt poques finques que tinguin boscos extensos amb aquesta espècie de pi, que en aquests casos normalment ha estat plantada i gestionada per a produir fusta. A la foto podem veure un bosc de pinassa al Lluçanès, on s'hi ha practicat una tallada de millora i on es pot comprovar la bona estructura del bosc per a finalitats productives. Aquestes actuacions es fan sota les directrius dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), instruments de planificació i gestió forestals que implanta el Centre de la Propietat Forestal (veure enllaços d'interès). Foto d'una finca de pinassa al Lluçanès (©JBC).

   


LES ARBREDES ENIMG DELS CONREUS I ELS BOSCOS-ILLA

Tot i no tenir una estructura de bosc ni moltes vegades grans dimensions i superfície, les arbredes, marges arbrats i boscos-illa enmig dels espais agraris tenen una importància capdal en el mantenimtne de la biodiversitat de la comarca. A la Plana de Vic, l'ambient en mosaic on els petits boscos i marges amb arbres es barregen amb els conreus permet que hi hagi un munt d'espècies de fauna i flora de màxim interès natural. Es tracta d'un dels hàbitats actualment més amenaçats d'Osona, degut a la tala, rompuda de terrenys, abús pel bestiar vacú, etc. Fotografia d'un marge amb arbres animg de camps de cereals a Malla (©JBC).

   


BOSCOS MARGINALS, DEGRADATS DE LA PLANA DE VIC

La comarca d'Osona, especialment a la Plana de Vic però cada vegada a més indrets, les espècies invasores es van agafant terreny i van desplaçant espècies autòctones. L'acàcia (Robinia pseudoacacia) i l'ailant (Ailanthus altissima) són dues espècies d'arbres invasors que actualment ja creen autèntiques bosquines en àrees degradades o properes a carreteres, vies de ferrocarril o polígons industrials. No cal dir que aquestes dues espècies no tenen interès ecològic, sinó al contrari, amenacen hàbitats autòctons, i cal prevenir les seves invasions, ja que una vegada s'han instal·lat en un indret és pràcticament impossible eliminar-los. Foto d'un bosc d'acàcies a l'hivern a Vic © JBC.

   
     
     

© Jordi Baucells , 2008
© Jordi Baucells (textos i fotografies)
Pàgina actualitzada: 26/12/07