ESPÈCIES EMBLEMÀTIQUES DELS ESPAIS AGRÍCOLES OSONENCS

La guatlla (Coturnix coturnix) és un dels ocells més típics i coneguts dels nostres conreus. Espècie coneguda i estimada per la gent de pagès des de temps immemorials, és signe d'arribada de la primavera i del bon estat dels conreus. El seu cant "blat segat...blat segat!" assenyala el zel dels mascles emmig del cereal. La femella, molt discreta, fa un cant molt agut i fluix que és imitat amb el botet amb la finalitat de capturar els mascles. La guatlla arriba a Osona a finals del mes d'abril i en marxa normalment el juliol o l'agost, tot i que les guatlles no migren cap a terres africanes fins el setembre, però com que durant l'agost la Plana de Vic està molt seca i pelada (tots els conreus ja s'han segat), les guatlles marxen cap a zones més humides, com la Cerdanya o el centre peninsular.

 

>> Mapa agrícola d'Osona

>> Banc de fotografies

>> Hàbitats d'interès

>> Espècies en perill

>> Instruments de gestió i protecció

 

La fredeluga (Vanellus vanellus), és una espècie que passa l'hivern a les planes osonenques i al Lluçanès procedent del centre i nord del continent europeu. Lligada als espais agrícoles oberts, especialment amb conreus de farratges i alfals, és present a la comarca en un nombre que varia molt en funció de la climatologia. En els hiverns on ha fet més fred a centreuropa, és possible observar estols de centenars d'individus en les àrees agrícoles del centre de la Plana de Vic.

   

 

El capsigrany (Lanius senator) és sens dubte un dels ocells que es troba en regressió més preocupant en els espais agrícoles europeus. Lligat a conreus amb marges arbrats, erms, cultius arbrats i brolles, és un migrador transaharià que ha patit, com d'altres, les grans sequeres africanes i la pèrdua d'hàbitats òptims en les àrees de cria europees. Una agricultura respectuosa amb el medi i una gestió dels espais entre conreus adequada permetria a aquesta espècie una bona recuperació de les seves poblacions.

   

Conill (Oryctolagus cunniculus). És una espècie pròpia dels espais agrícoles amb un paper clau e la piràmide tròfica. És la base de l'alimentació de moltes espècies de rapinyaires i mamífers depredadors. La davallada del conill ha suposat un autèntic "trauma" en les poblacions d'alguns depredadors que no s'han sabut adaptar. Alguns d'ells, com el duc i l'aligot, han canviat la seva dieta en les últimes dècades per adaptar-se a la nova realitat: rates, ratolins i altres preses petites (pardals i altres ocells).

   

 

 

   
     
     
     

© Jordi Baucells , 2006
© Jordi Baucells (textos i fotografies)
Pàgina actualitzada: 30/5/06