Mapa agrícola d'Osona

Aquesta imatge ens permet veure la distribució actual dels espais agrícoles a la nostra comarca. El color blau ens indica la superfície dels espais amb usos agrícoles, tan de conreus com de pastures.

Per tant, sempre que parlem d'espècies pròpies d'aquests espais, ens referierm a aquesta superície d'hàbitats agrícoles disponibles. En els últims seixanta o setanta anys, la superfície d'espais agrícoles ha disminuïit sensiblement, degut a vàries causes:

Al mig de la Plana de Vic s'ha industrialitzat molt terreny que anteriorment era agrícola i s'ha urbanitzat per vivenda també una part important, especialment aquesta última coma resultat del creixement dels pobles previst en els plans territorials.

En els límits de la Plana de Vic amb les muntanyes que l'envolten, els espais agrícoles han disminuït degut a l'abandonament rural, a l'augment de la massa forestal, que ha afectat sobretot zones de feixes, camps petits i pastures vora les antigues masies.

A les Guilleries l'abandonament de la vida rural i per tant de l'activitat agrícola ha estat massiu, ja des dels anys cinquanta, provocant una pèrdua gairebé total dels conreus.

Al Lluçanès s'ha conservat en general la superfície cultivada, i fins i tot en certs indrets s'ha augmentat fent roturació forestal, però al Lluçanès nord l'augment de la massa forestal amenaça la pèrdua de molts conreus.

Al Collsacabra els conreus que antigament havien estat de cereals i patates actualment són pastures pel bestiar vacú que està engegat o estabulat. Pastures sobretot d'herba o farratges.

Actualment la forestació del massís del Montseny, que provoca una disminució dels espais oberts i l'excessiva presència de gent als punts culminals de la muntanya (Matagalls, Turó de l'Home i les Agudes) són alguns dels factors que fan que amb el temps l'espai perdi riquesa bilògica.

MAPA AGRÍCOLA D'OSONA


Aquesta imatge ens permet veure la distribució actual dels espais agrícoles a la nostra comarca. El color blau ens indica la superfície dels espais amb usos agrícoles, tan de conreus com de pastures. Per tant, sempre que parlem d'espècies pròpies d'aquests espais, ens referierm a aquesta superície d'hàbitats agrícoles disponibles. En els últims seixanta o setanta anys, la superfície d'espais agrícoles ha disminuïit sensiblement, degut a vàries causes:
Al mig de la Plana de Vic s'ha industrialitzat molt terreny que anteriorment era agrícola i s'ha urbanitzat per vivenda també una part important, especialment aquesta última coma resultat del creixement dels pobles previst en els plans territorials. En els límits de la Plana de Vic amb les muntanyes que l'envolten, els espais agrícoles han disminuït degut a l'abandonament rural, a l'augment de la massa forestal, que ha afectat sobretot zones de feixes, camps petits i pastures vora les antigues masies. A les Guilleries l'abandonament de la vida rural i per tant de l'activitat agrícola ha estat massiu, ja des dels anys cinquanta, provocant una pèrdua gairebé total dels conreus. Al Lluçanès s'ha conservat en general la superfície cultivada, i fins i tot en certs indrets s'ha augmentat fent roturació forestal, però al Lluçanès nord l'augment de la massa forestal amenaça la pèrdua de molts conreus. Al Collsacabra els conreus que antigament havien estat de cereals i patates actualment són pastures pel bestiar vacú que està engegat o estabulat. Pastures sobretot d'herba o farratges.
LA PLANA DE VIC Més de 25.000 Ha de sòl agrícola destinat majoritàriament al conreu de cereals de secà, sobretot cereals d'hivern, alternats amb algun conreu d'estiu-tardor. Les principals amenaces actuals dels espais agrícoles de la Plana són les grans infraestructures, l'urbanització del territori, tan en forma de polígons industrials com en zones residencials. També l'abús del bestiar vacú sobre les zones entre els conreus està provocant una important pèrdua d'hàbitat, sobretot pel què fa als espais de codines, terressos, erms, descampats, marges amb vegetació herbàcia i arbustiva, etc. que permet la presència de nombroses espècies amenaçades, com les orquídies (flora), la mostela i l'eriçó (mamífers), o la perdiu roja i el siboc (ocells).
EL LLUÇANÈS Sens dubte una de les àrees d'Osona (o comarca pròpia, que de fet geogràficament i culturalment o és) més desconegudes i més interessants quant als seus hàbitats agrícoles. Més de 7500 Ha de conreus de cereals i de farratges. Destaca la reconversió important en els usos del sòl agrícola, que en les últimes dècades ha passat de ser exclusivament cerealista a ser una zona productora de farratges per vacú important. Actualment conserva un paisatge en mosaic molt interessant, que combina zones de conreus amb boscos de més o menys extensió, permetent una riquesa faunística important. Destaquen espècies pròpies dels ambients oberts i agrícoles i dels boscos alternats amb camps i pastures. És molt necessari augmentar el coneixement de les comunitats faunístiques, botàniques i de l'estat dels hàbitats del Lluçanès per poder promoure una bona gestió. La ramaderia intensiva, especialment la de bestiar vacú, està actualment malmetent moltes finques del Lluçanès, provocant una erosió important i una pèrdua d'espais molt interessants, com ara herbassars, codines, erms i descampats. Una regulació i control de les densitats de bestiar que viu al bosc permetriar fer més sostenible aquesta pràctica ramadera.
EL MONTSENY El massís del Montseny és un espai protegit catalogat Reserva Mundial de la Biosfera. La seva peculiaritat climàtica i per tant la seva diversitat quant a flora, fauna i hàbitats fa que sigui un espai d'interès màxim. N'és una prova la recent catalogació del tritó del Montseny Calotriton arnoldi com a espècie endèmica d'aquest massís. Però bona part d'aquesta riquesa depèn dels espais oberts i de l'alternança d'aquests espais amb els boscos de muntanya i els hàbitats rupícoles del massís. La pastura tradicional de bestiar boví, els conreus relacionats amb la vida rural del Montseny i l'explotació forestal han estat fins a mitjans del segle XX les activitats que han mantingut riquesa de paisatge i diversitat biològica. Actualment el massís està totalment abandonat quant a la gent que vivia a les masies i només alguns punts molt concrets estan habitats, ja lligats al sector terciari. Actualment la forestació del massís del Montseny, que provoca una disminució dels espais oberts i l'excessiva presència de gent als punts culminals de la muntanya (Matagalls, Turó de l'Home i les Agudes) són alguns dels factors que fan que amb el temps l'espai perdi riquesa bilògica.
LES GUILLERIES Les Guilleries formen part, juntament amb el Collsacabra, de la Serralada Transversal. Situades entre les comarques d'Osona i La Selva, Les Guilleries se'ns presenten actualment com una gran massa boscosa, de valls, muntanyes, rierols, carenes i alguns conreus, molt escadussers, que han sobreviscut a l'augment progressiu de la massa forestal d'aquest indret en els últims cent anys. Antigament, a més d'haver molta activitat extractiva al bosc, carboneix, pastures, etc. es cultivaven la majoria de les feixes i camps de Les Guilleries. S'hi cultivava mestall, ordi, patates, alguna part de vinya, tots ells conreus associats a la vida de pagès. En tot el massís hi havia més de 300 masies habitades, de les que pràcticament no en queden avui en dia més de 50. Sobretot han sobreviscut a l'abandonament rural les masies més grans i emblemàtiques de les Guilleries, com ara Tortadès, Masferrer, La Caseta d'Espinelves, etc. Paral·lelament a aquest abandonament de l'activitat humana al massís, la massa forestal ha envaït nombroses zones que fa uns 40-50 anys eren agrícoles i actualment són bosc. També s'ha promogut molt la silvicultura, i hi ha grans superfícies de castanyers, avet roig o avet de Douglass amb finalitats productives. S'han extinguit pràcticament de tota aquesta àrea la guatlla, la cogullada, el llargandaix ocel·lat, la mostela o el grill cadell, espècies típiques de les zones amb conreus i espais oberts.


© Jordi Baucells , 2006 © Jordi Baucells (textos i fotografies, si no s'esmenta l'autor) Adreça de contacte: jbaucells@ma-emma.com Pàgina actualitzada: 7/6/06