Aigües netes i abundoses, baixes dels Rasos de Tubau cap a l'altiplà del Lluçanès. A la riera de Merlès hi trobem espècies de fauna molt interessants. Començant pel tritó pirinenc (Calotriton asper), la granota roja (Rana temporaria), el llargandaix verd o lluert (Lacerta bilineata), el picot negre (Dryocopus martius) o l'aligot vesper (Pernis apivorus), totes elles pròpies dels boscos humits i les rieres de muntanya mitjana, en indrets amb vegetació de marcat caire eurosiberià. La part alta de Merlès, des del Cobert de Puicercós amunt, està en bon estat de conservació, tot i que actualment està clarament amenaçada per l'excés d'afluència de gent i per la poca consciència d'alguns dels visitants, que deixen residus domèstics pràcticament dins la mateixa riera.