Quan arribes a la riera de Sant Bartomeu de Vidrà, passat el poble de Vidrà en direcció a l'ermita que li dona el nom, l'ambient canvia sobtadament. Tot i a mig estiu, l'aire és fresc, l'aigua brolla per tots costats i la vegetació cobreix tot el camí. Es tracta d'un ambient fluvial perfectament conservat, amb presència del tritó pirinenc (Calotriton asper) i altres amfibis de muntanya, com la granota roja (Rana temporaria).