BOLETS, BOLETS I MÉS BOLETS!!!!
La massificació que ha patit aquest any l'activitat d'anar a buscar bolets no té precedent. Coincidint amb un any excepcionalment bo pels bolets d'estiu i principis de tardor, amb la tercera edició del programa "Caçadors de bolets" de TV3 i de l'autèntic boom de les publicacions sobre bolets, aquesta tardor s'ha pogut comprovar que l'efecte de la massificació dels boletaires s'ha de regular i controlar. Aquest fet ha generat un debat entre els diferents agents implicats: la societat civil, les persones i empreses que es dediquen a la venda de bolets i productes del bosc, els propietaris forestals i les administracions. Fa falta aprofundir en aquest debat per arribar a una solució comuna que permeti gestionar i conservar els boscos de forma sostenible i eficient, educar a la gent en bones pràctiques d'accés, ús i gaudi del bosc i finançar tots aquests temes.

BOLETS DE TARDOR

Algunes de les espècies que es poden trobar de forma regular a la comarca, i que ens ofereixen múltiples possibilitats gastronòmiques.

 

Rossinyol (Cantharellus cibarius). Una de les espècies més apreciades per cuinar. Present en diferents tipus d'hàbitats, apareix sobretot a l'alzinar i a la fageda, des de finals d'estiu fins ben entrada la tardor. És típica la seva presència en forma d'erols on es poden trobar gran quantitat d'individus, però van força buscats.

Per cuinar-los, són especialment bons amb butifarra negra o amb arròs, però simplement fregits són deliciosos.

Aquesta espècie cal escaldar-la o fregir-la per a poder-la conservar al congelador. Així, si collim molts rossinyols, els fregirem amb una mica d'all i, quan estiguin mig fets, els deixem refredar i els pdorem congelar.

El rovelló, pinetell o pinenca (Lactarius deliciosus) és sens dubte una de les espècies més collides de la comarca. Cal, però, tenir en compte que de rovellons aquí n'hi ha dues espècies, L.deliciosus (pinenca) i L.sanguifluus (rovelló o esclatasangs). El darrer es diferencia per tenir el làtex d'un color vermell fosc. Les dues espècies són excel·lents comestibles, sobretot a la brasa amb all i julivert.

El moixernó de tardor (Clitocybe nebularis) és un bolet apreciat per certs col·lectius, però que a una part de la població li provoca lleus problemes digestius. És present en rouredes i alzinars ja ben entrada la tardor. És un bon comestible, però cal coure'l força, i per anar bé abans de coure'l escaldar-lo i retirar-li l'aigua.

Es cuina amb carn i és un bon comestible.

L'apagallums, parasol o paraigues (Macrolepiota procera) és un excel·lent comestible que es pot cuinar de moltes maneres. Aquest bolet, de grans dimensions, s'obre en forma de paraigua quan és gran i llavors es pot fer servir com a base de pizza. Quan és jove i està tancat, es pot cuinar al forn farcit de carn picada i és molt gustós. Cal no comfondre aquests bolets, que són grans, amb els del gènere Lepiota, de molt petites dimensions, i que són molt tòxics.

A la fotografia de baix es pot apreciar un bolet d'aquesta espècie quan està ben obert, assolint amb facilitat els 25 cm de diàmetre.

El rossinyol de pi (Cantharellus lutescens) és comú sobretot a les pinedes de pi roig en plena tardor. És típic trobar-ne grans grups creixent per sobre de la molsa, i llavors es poden collir gran quantitat d'aquests bolets amb facilitat.

Una vegada els tenim a casa, els podrem conservar secs, congelats o confitats.

Aquest bolet és molt aromàtic, excel·lent al plat cuinat amb truita, amb arròs blanc o simplement fregit sol.

Fredelucs

El fredeluc (Tricholoma terreum) és una bona espècie comestible. Floreix des de mitjans de tardor fins ben entrat l'hivern, si les glaçades ho permeten. Associat a les pinedes, se'l troba sobretot a la part oest de la Plana de Vic, Lluçanès i Moianès.

Per consumir-lo és molt bo amb sopa (típica sopa de fredelucs), arrebossat amb ou i farina blanca, o acompanyant una cassola de carn.

Cal no confondre'l amb el fredeluc metzinós (Tricholoma pardinum), una de les espècies que provoca més intoxicacions a Catalunya juntament amb Entoloma lividum.

© Jordi Baucells , 2006
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada: 1/12/08