BOLETS, BOLETS I MÉS BOLETS!!!!
La massificació que ha patit aquest any l'activitat d'anar a buscar bolets no té precedent. Coincidint amb un any excepcionalment bo pels bolets d'estiu i principis de tardor, amb la tercera edició del programa "Caçadors de bolets" de TV3 i de l'autèntic boom de les publicacions sobre bolets, aquesta tardor s'ha pogut comprovar que l'efecte de la massificació dels boletaires s'ha de regular i controlar. Aquest fet ha generat un debat entre els diferents agents implicats: la societat civil, les persones i empreses que es dediquen a la venda de bolets i productes del bosc, els propietaris forestals i les administracions. Fa falta aprofundir en aquest debat per arribar a una solució comuna que permeti gestionar i conservar els boscos de forma sostenible i eficient, educar a la gent en bones pràctiques d'accés, ús i gaudi del bosc i finançar tots aquests temes.
BOLETS DE TARDOR
Algunes de les espècies que es poden trobar de forma regular a la comarca, i que ens ofereixen múltiples possibilitats gastronòmiques.
|
Rossinyol (Cantharellus cibarius). Una de les espècies més apreciades per cuinar. Present en diferents tipus d'hàbitats, apareix sobretot a l'alzinar i a la fageda, des de finals d'estiu fins ben entrada la tardor. És típica la seva presència en forma d'erols on es poden trobar gran quantitat d'individus, però van força buscats. Per cuinar-los, són especialment bons amb butifarra negra o amb arròs, però simplement fregits són deliciosos. Aquesta espècie cal escaldar-la o fregir-la per a poder-la conservar al congelador. Així, si collim molts rossinyols, els fregirem amb una mica d'all i, quan estiguin mig fets, els deixem refredar i els pdorem congelar. |
![]() |
El rovelló, pinetell o pinenca (Lactarius deliciosus) és sens dubte una de les espècies més collides de la comarca. Cal, però, tenir en compte que de rovellons aquí n'hi ha dues espècies, L.deliciosus (pinenca) i L.sanguifluus (rovelló o esclatasangs). El darrer es diferencia per tenir el làtex d'un color vermell fosc. Les dues espècies són excel·lents comestibles, sobretot a la brasa amb all i julivert. |
![]() |
El moixernó de tardor (Clitocybe nebularis) és un bolet apreciat per certs col·lectius, però que a una part de la població li provoca lleus problemes digestius. És present en rouredes i alzinars ja ben entrada la tardor. És un bon comestible, però cal coure'l força, i per anar bé abans de coure'l escaldar-lo i retirar-li l'aigua. Es cuina amb carn i és un bon comestible. |
|
L'apagallums, parasol o paraigues (Macrolepiota procera) és un excel·lent comestible que es pot cuinar de moltes maneres. Aquest bolet, de grans dimensions, s'obre en forma de paraigua quan és gran i llavors es pot fer servir com a base de pizza. Quan és jove i està tancat, es pot cuinar al forn farcit de carn picada i és molt gustós. Cal no comfondre aquests bolets, que són grans, amb els del gènere Lepiota, de molt petites dimensions, i que són molt tòxics. A la fotografia de baix es pot apreciar un bolet d'aquesta espècie quan està ben obert, assolint amb facilitat els 25 cm de diàmetre. |
![]() |
El rossinyol de pi (Cantharellus lutescens) és comú sobretot a les pinedes de pi roig en plena tardor. És típic trobar-ne grans grups creixent per sobre de la molsa, i llavors es poden collir gran quantitat d'aquests bolets amb facilitat. Una vegada els tenim a casa, els podrem conservar secs, congelats o confitats. Aquest bolet és molt aromàtic, excel·lent al plat cuinat amb truita, amb arròs blanc o simplement fregit sol. |
![]() |
El fredeluc (Tricholoma terreum) és una bona espècie comestible. Floreix des de mitjans de tardor fins ben entrat l'hivern, si les glaçades ho permeten. Associat a les pinedes, se'l troba sobretot a la part oest de la Plana de Vic, Lluçanès i Moianès. Per consumir-lo és molt bo amb sopa (típica sopa de fredelucs), arrebossat amb ou i farina blanca, o acompanyant una cassola de carn. Cal no confondre'l amb el fredeluc metzinós (Tricholoma pardinum), una de les espècies que provoca més intoxicacions a Catalunya juntament amb Entoloma lividum. |
© Jordi Baucells , 2006
© Jordi Baucells (totes les fotografies)
Pàgina actualitzada:
1/12/08